Reportatge:

La ludopatia: GAME OVER?

Qui no a jugat algun que un altre cop a algun joc amb els amics o algun dia de pluja? Tots veiem el joc com una acció lúdica, de diversió, sense pensar que una simple i inocen acció com la de jugar, pot convertitr-se en la trampa definitiva per una vida normal i corrent qualsevol.

La ludopatia es una addicció al joc, una addicció que comporta no tenir el suficient control com per parar, deixar de fer les obligacions per poder jugar. Aquest trastorn, també anomenat joc patològic, tarda anys en evolucionar, de dos a tres. Es comença jugant de forma mensual, setmanal, fins que es juga de forma diària compulsiva ment. El problema més greu de la ludopatia és L'economia del afectat i les mentides. El jugador no sap com afrontar els seus deutes, i per animar-se a si mateix per seguir jugant es diu "ja tindré més sort en el futur", i així va acumulant perdues. Arriba un moment que comença a intentar aconseguir diners de qualsevol forma possible, per seguir jugant.

Quan el ludòpata es veu en la pitjor situació, veu dos camins: el suïcidi o desmentir tot lu que havia amagat, i afrontar els deutes amb l'ajut necessari de metges especialitzats en el tema i sobretot amb el de la seva família. La família es una peça indispensable per superar-ho. Un cop acceptat que es te un problema, es comencen a fer tractaments que solen durar 2 anys o més, grups de teràpia que són indispensables tan pel malalt com per la família. Aquesta malaltía molts cops va acompanyada de alguna drogadicció, sobretot alcohol, per això els metjes cometen un greu error, ja que es pensen que el problema ve d'allà, quan no es així. En quets casos els pacients son ingresats en centres de desintoxicació, en gran part per l'escasa existència de centres especialitsats. Aquest problema de que s'hi troben centres especialitzats en ajudar al jugador patològic, afecten sobretot a Catalunya. A Girona trobem la AGAL, una associació gironina d'ajut al ludòpata, que tot hi que compta amb pocs recursos, son molts els que fan possible que cada dia més persones obrin els ulls i se'n    ensurtin.

Aquesta malaltia afecta a forces més dones que homes, tot i així mots més homes arriben a posar-se en tractament que dones. Els motius encara no es saben del tot. Potser per por del que pogués passar, ja que es senten inferior, tenen por del maltracte de la seva parella, de la incomprensió.

El joc patològic no té una solució específica, ja que sempre queda la temptació de tornar a caure, i començar de nou a jugar.

Sirka Gener Dilmé